CONTINGUTS
PRIMER TRIMESTRE:
A. Introducció
1. Què és la literatura
2. Mètodes d’anàlisi
3. La novel·la
3.1. El narrador
3.1.1 Tipus de narrador
3.2. El punt de vista
3.3 Tipologies del discurs
3.4 Personatges
3.5 El temps i el ritme
3.6. Espai
4. Teatre
4.1. Caracterització
4.2. El text teatral
4.3. L'estructura
4.4. El discurs teatral
1. Santiago Rusiñol, L’alegria que passa
Rusiñol i les arts: la dedicació a la pintura i la literatura en el marc del Modernisme.
Simbolisme, costumisme i humorisme en la literatura de Rusiñol. La concepció de
l’artista. L’artista i la societat. La sacralització de l’art. El teatre de Rusiñol: del
simbolisme al regeneracionisme. El teatre simbolista: L’alegria que passa, Cigales i
formigues, El jardí abandonat. Lectura de L’alegria que passa. El gènere del quadre
líric o poemàtic. Els temes: l’oposició de Poesia i Prosa, l’artista i la societat burgesa,
idealisme i materialisme. L’espai: la descripció del poble. Els personatges com a
representació dels valors artístics i antiartístics. Els vilatans; l’Arcalde; en Joanet:
idealisme i conformitat; la troupe del circ (especialment Zaira, “símbol de la poesia que
passa”, i el Clown “bohemi”).
2. Joan Maragall, Visions & Cants El perfil intel·lectual de Joan Maragall. Les idees polítiques. La posició literària: l’herència del Romanticisme i la teoria de la “paraula viva”. Visions & Cants. Datació i context polític i social. Estructura del llibre: “Visions”, “Intermezzo”, “Cants”. 1, “Visions”: el terme; els personatges historicollegendaris (el mal caçador, Joan Garí, el comte Arnau, Jaume I, Joan de Serrallonga); tractament dels temes llegendaris; sentit de les “Visions”: heroisme, individualisme, identitat, passió terrenal i espiritualitat (especialment, fruit de l’anàlisi de “El mal caçador”, “El comte Arnau” i “La fi d’en Serrallonga”); relació amb la poesia popular (temes i procediments poètics). 2, “Cants”: valor del terme; els “Cants” i el regeneracionisme: ideològic (“Cant dels joves”, “Cant de maig”, “Cant de novembre”), patriòtic ( “La sardana”, “El cant de la senyera”) i polític (“Els tres cants de la guerra”). 3, “Intermezzo”: una miscel·lània poètica; relació amb la poesia popular (per ex. “Cançó de sant Ramon...”, “Sol, solet”); temes dominants: vitalisme (per ex. “En la mort d’un jove”, “Dimecres de cendra”), contemplació de la natura (per ex. “A muntanya”, “Després de la tempestat”), tradició folklòrica (per ex. “L’aufàbrega”), amor (per ex. “La dona hermosa”, “L’esposa parla”), religió (per ex. “Lo diví en el Dijous sant”, “La nit...”).
SEGON TRIMESTRE:
3. El cor quiet, de Josep Carner
El cor quiet en la biografia i la trajectòria poètica de Carner. La poètica de Carner i l’aproximació al postsimbolisme. L’estructura del llibre: caràcter i temes dominants de les cinc parts; la trajectòria des de la inquietud al seny; la natura; els moments de la vida humana. Secció 1,“Les nits”: la nit com a espai del misteri, la inquietud i la interrogació metafísica i religiosa (per ex. “Nocturn”, “Perdut...”, “Cau a la mar...”); la presència de la mort (per ex. “Proximitat...”); la follia (per ex. “Nit de sant Joan”); el camí cap a la salvació (per ex. “A Jesús”); l’assenyament i la maduresa (per ex. “El beat...”). Secció 2, “Els arbres”: descripció i humanització de la natura; l’arbre com a exemple humà: la diversitat (per ex. “Els nostres pins”), l’ordre i la virtut (per ex. “Els pollancs...”), l’asserenament (per ex. “L’eucaliptus...”), la creixença exemplar i vivificadora (per ex. “Els cocoters...”). Secció 3, “Les estampes”: el poeta i la contemplació del món exterior; l’ordenació segons el cicle de les estacions i el cicle litúrgic (especialment el cicle de Nadal i Pasqua); la perfeccció de la natura (per ex. “Venus”); la natura humanitzada (per ex. “Arts de bruixeria”, “El raig...”, “Mar de diumenge”); la imaginació del poeta; l’home i els llocs (per ex. “Casa que fou...”, “El retorn...”, “Porta d’hostal”); la natura com a pretext per a la reflexió sobre la vida (per ex. “Cançoneta incerta”, “Fred”); presència de Déu en la natura (per ex. “Volts de Nadal”, “Processó...”). Secció 4, “Les adreces”: poesia de circumstàncies i reflexió sobre moments de la vida (per ex. “La naixença...”, “A una núvia”). Secció 5, “L’assenyament”: l’actitud madura davant la vida i l’adquisició del seny; la migradesa de la vida humana (per ex. “Interval”, “Les fulles...”, “Temença”); la follia (per ex. “L’home que fa...”); l’edat madura, l’assenyament i la conformitat (per ex. “Cançó de la mudança”, “Cançó de la quarantena”); la transcendència contra l’oblit i la mort (per ex. “El castell de l’oblit”). Aspectes formals de El cor quiet: formes mètriques convencionals (per exemple, sonets i cançons) i assaig de noves formes (especialment a “Les nits”: poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics).
N.B. Les referències a títols de poemes volen destacar exemples significatius de cada un dels conceptes o tractaments poètics de la realitat exposats en la pauta, i que poden servir de model per a identificar els mateixos temes en altres poemes de cada secció. No prescriuen de cap manera, doncs, la lectura exclusiva dels poemes esmentats ni exclouen la lectura dels que no hi apareixen.
4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants
La trajectòria literària de Miquel Llor. La dedicació a la narrativa entre 1925 i 1935.
Laura a la ciutat dels sants. El model de novel·la: la tradició del segle XIX
(protagonista femenina idealista, entorn provincià i tancat, narrador omniscient);
innovacions (psicologisme, freudisme). Estructura (dues parts que cobreixen un any
cada una, sense divisió en capítols) i punt de vista narratiu: narrador omniscient en
tercera persona, aproximació al punt de vista del personatge (discurs indirecte lliure,
memòria involuntària, visió crítica de Comarquinal); relació amb l’ús dels temps
verbals. El personatge de Laura: el nom (Petrarca), educació urbana, sensibilitat i
interessos artístics, idealització de l’amor, voluntat de transformació de l’entorn (marit,
cunyada), frustració i fracàs. Els altres personatges: Tomàs de Muntanyola, Teresa de
Muntanyola, Pere Gifreda. Comarquinal: geografia i valors: tancament, religiositat,
ignorància, repressió, materialisme (l’excepció: mossèn Joan Serra); la boira com a
símbol. L’oposició Comarquinal / Barcelona.
TERCER TRIMESTRE
5. Salvador Espriu, Narracions
[Tria de l’autor, que comprèn les narracions “Tereseta-que-baixava-les-escales”, “El meu amic Salom”, “Teoria de Crisant”, “Tòpic”, “Conversió i mort d’en Quim Federal”, “En Panets passeja el cap”, “El país moribund”, “Letizia”, “Mariàngela l’herbolària”, “Tres sorores”, “Sota la fredor parada d’aquests ulls”, “Potser contat de nou amb parsimònia” i “Tarot per a algun titella del teatre d’Alfaranja”.]
L’obra de Salvador Espriu: poesia, narrativa i teatre. La narrativa en el món i en la trajectòria d’Espriu. Models de la prosa d’Espriu: Ruyra, Víctor Català, Gabriel Miró, Valle-Inclán. Posició literària: antinoucentisme, antiromanticisme, antipsicologisme. Característiques de la prosa: sintetisme, al·lusivitat, ironia, deformació; cultisme i col·loquialismes. Tècniques narratives: narració, monòleg, diàleg. El món narratiu d’Espriu. Els escenaris: Lavínia, Sinera, Alfaranja, Konilòsia. Els personatges: caràcter esquemàtic i grotesc; els titelles; figures recurrents: el titellaire Salom i altres personatges. La sàtira del comportament humà: defectes individuals i col·lectius. El grotesc. La mort. L’elegia per un món perdut. La preocupació pel país i la llengua.
6. Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany
La trajectòria literària de Capmany. Les obres de maduresa. Realisme i psicologisme. Feliçment, jo sóc una dona (1969). Procediments: la novel·la com a autobiografia fictícia. El temps de l’escriptura: Mallorca, relació amb l’editor. El temps narratiu: autobiografia. El model invocat: Moll Flanders, de Daniel Defoe (els títols de capítols homenatgen la tradició anglesa). Els ambients socials vistos a través de la protagonista-narradora. La societat catalana i els mons socials i ideològics retratats en la novel·la (barris pobres, burgesia industrial, baixos fons, etc.; catolicisme, sindicalisme, filantropia, etc.). La protagonista. Progressió vital, independència, valors morals, amor i sexe. Relació amb el títol. Els personatges secundaris en relació amb la protagonista.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. La nota de cada avaluació es calcularà a partir dels següents criteris:
Exàmens: 80 %
Es realitzarà una prova per a cada lectura, amb apartats teòrics i pràctics. També es podrà realitzar una altra prova sobre coneixements introductoris si s’escau a principi de curs.
Comentaris de text, exposicions i actitud: 20 %.
-En aquest apartat es valorarà la qualificació de les diverses activitats i dels comentaris de text que es realitzin a l’aula. També s’avaluarà l’interès per l’assignatura i el grau de participació. De cada lectura a part de l'examen es farà com a mínim alguna activitat creativa com poden ser : elaboració d’un power point i presentació d’aquest sobre un aspecte de l’obra d’algun dels autors, presentació d’un treball creatiu inspirat en la temàtica d’un dels autors o imitant l’estil d’algun d’ells, comentari de text en parelles o individual i exposició a classe, treball interdisciplinari sobre alguna de les obres relacionant-les amb altres llengües, altres cultures, altres manifestacions artístiques, altres moments històrics o altres disciplines, memorització d’un poema, lectura dramatitzada, etc.
2. No es repetirà cap examen si no és per causa justificada i documentada. En cas que l’alumne/a hagi de faltar a algun examen, caldrà procedir de la següent manera:
- Avisar amb anterioritat el professor/a si ja sap que aquell dia faltarà a classe.
- Si és per un imprevist (malaltia, per exemple), caldrà avisar telefònicament al centre.
- Justificar degudament la falta, si pot ser amb algun document oficial (certificat mèdic, per exemple).
Només procedint d’aquesta manera el professor/a concretarà una nova data d’examen, sempre que sigui possible.
3. En la correcció dels exàmens, es descomptaran totes les faltes comeses en totes les respostes, tant si es tracta d’errades gramaticals o lèxiques, com d’errades ortogràfiques. Es descomptarà 0,1 punts per cada falta, fins a 2 punts.
4. No es podrà obtenir la qualificació d’aprovat si no s’obté una puntuació mínima de 3,5 als exàmens i a l’actitud.
5. Un 20% de faltes d’assistència injustificades comportarà la pèrdua del dret d’avaluació continuada.
6. La nota global ordinària de l’assignatura s’establirà a partir de la mitjana de les tres qualificacions trimestrals.
7. Quan un/a alumne/a hagi suspès un trimestre, podrà recuperar-lo a partir d’un examen i/o un treball dels continguts no superats. La qualificació d’aquesta recuperació trimestral no podrà ser superior a cinc
8. L'alumnat que no hagi superat els objectius de la matèria en la convocatòria ordinària, tindrà l'oportunitat de recuperar-los en una posterior convocatòria extraordinària.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
1. Valorar les aportacions de la literatura catalana o castellana a la comprensió, representació i interpretació del món i la lectura d'obres literàries com a mitjà de maduració personal.
2. Apreciar i valorar críticament textos dels diferents gèneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris raonats.
3. Identificar les característiques essencials i els recursos estilístics dels gèneres literaris relacionant-les amb les idees estètiques i les transformacions artístiques i històriques detectades en les obres llegides.
4. Llegir significativament les obres programades, tot valorant-ne la capacitat de comprensió i d'interpretació, així com l'enriquiment personal aportat.
5. Analitzar textos literaris, tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments literaris i precisant les relacions amb altres produccions literàries o artístiques.
6. Usar la comparació de produccions de diferents orígens per explicar les influències, coincidències o diferències entre les diferents literatures o moviments.
7. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en converses per a la construcció de coneixements i la comprensió dels textos literaris que es comenten a l'aula.
8. Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura d'obres, amb autonomia i esperit crític, i usar les tecnologies de la informació i la comunicació.
9. Fer exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, que expressin anàlisis i valoracions de les obres literàries, les pròpies opinions, tot acceptant les opinions de les altres persones.
10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports, a partir dels models literaris llegits i analitzats.
ESTRUCTURA D’EXAMEN SELECTIVITAT
La prova permet triar entre dues opcions (A i B). Cada opció conté 3 preguntes entre les quals les dues primeres tenen caràcter teòric, i la tercera, és un comentari de text. Les tres preguntes es refereixen a tres lectures diferents. Pel que fa a la tercera pregunta, si una opció proposa el comentari d’un text poètic, l’altra proposa el d’un text dramàtic o narratiu.
Primera part (teòrica)
Has d'explicar els aspectes fonamentals de cada lectura, com per exemple, el context històric i literari de l’obra, l’estructura narrativa o dramàtica, els personatges i les seves relacions o els aspectes formals. Es valora de manera separada la capacitat de generalització i la de descriure amb precisió aspectes més acotats.
Pregunta 1 (3 punts): Té un abast ampli i consisteix en l’exposició raonada de característiques literàries generals (temes, estructura, personatges, interpretació, situació estètica o històrica). Es pot respondre en forma de tema. L’enunciat indica el sentit de la pregunta i inclou orientacions. L’enunciat es pot fonamentar en un text crític o de l’autor mateix.
Pregunta 2 (2 punts): Demana una resposta breu. Consisteix a saber identificar, descriure o relacionar motius, símbols, formes, procediments, tècniques, arguments, etc. L’enunciat és clar, explícit i es pot fonamentar en un text crític o de l’autor/a.
Segona part (comentari)
Pregunta 3 (5 punts): Comentari d’un text complet (poema o narració breu) o bé d’un fragment extret d’una de les sis lectures. El comentari és obert i de redacció lliure, però l’enunciat indica aquells punts que has de tenir en compte necessàriament. Per exemple: el significat del text; el valor dels símbols i l'anàlisi de la mètrica; la situació del text dins l’obra, l'anàlisi del tema que s’hi tracta i els procediments narratius o dramàtics que l’autor hi fa servir, etc.
Els 5 punts amb els quals es valora aquesta segona part es distribueixen així:
3 punts per avaluar els continguts a partir de les indicacions de l’enunciat i la capacitat d’anàlisi del text.
2 punts per valorar aspectes metodològics del comentari, la capacitat d’argumentació, l’ordre de les idees, la coherència del discurs i, en general, la qualitat de la redacció
Criteris general d'avaluació
S’avaluen fonamentalment els continguts i, per tant, es valora per sobre de tot l’adequació de les respostes a les indicacions dels enunciats. Les respostes han de demostrar un coneixement suficient de l’obra. Has de ser capaç de contextualitzar l’obra en la producció de l’autor i en el seu marc estètic (corrents i moviments literaris), el marc cultural i històric, i has de conèixer els aspectes més rellevants així com comentar fragments significatius o qualsevol de les parts que componen l'obra.
L'enunciat indica quins punts imprescindibles has de desenvolupar obligatòriament. A més, has d'explicar correctament altres aspectes del tema proposat que no estiguin indicats expressament en l’enunciat. Si ho fas de manera pertinent se't pot donar 1 punt extra (sense sobrepassar mai la puntuació de la pregunta). Es valora que sàpigues descriure amb precisió i interpretar amb una certa profunditat a partir de les dades i orientacions de l’enunciat.
L’avaluador/a considera error tant allò que no es diu i s’hauria de dir -d’acord amb l’enunciat- com totes les afirmacions errades.
En el comentari de text no s’admet com a vàlida la simple paràfrasi -llevat que es demani expressament o que es faci servir com a punt de partida per a la interpretació-. Es valora positivament la capacitat de relacionar els aspectes formals amb el contingut del text. Es valora negativament, en canvi, els comentaris que es limiten a constatar evidències, a acumular afirmacions inconnexes o a exposar idees generals sobre l’obra, l’autor o el context sense partir de l’anàlisi del text. El farciment amb informacions innecessàries i no pertinents es considera negatiu en el còmput dels punts dedicats als aspectes metodològics.
Penalització per errors gramaticals
En la correcció dels exàmens, es descomptaran totes les faltes comeses en totes les respostes, tant si es tracta d’errades gramaticals o lèxiques, com d’errades ortogràfiques. Es descomptarà 0,1 punts per cada falta, fins a 2 punts
