QUÈ ÉS LITERATURA I MÈTODES D'ANÀLISI

INTRODUCCIÓ

1.     QUÈ ÉS LITERATURA?

Etimològicament ve de la paraula llatina littera, seria doncs l’art de la lletra.

Definicions més habituals:

-          Una acció expressada amb paraules que permet viure móns i emocions que no són les pròpies.

-          Art de l’escriptura

-          Un coneixement sobre el passat d’una cultura, gustos, valors, etc. ja que reflecteix la  societat.

-          Una introducció al món de l’autor ( què pensa, com és)

Així doncs, hi ha problemes metodològics per definir què és literatura. No es pot deduir de cap text perquè no tenen caràcter sagrat. Però tampoc es pot induir perquè la nostra ja implica un cert criteri. L’únic que es pot és analitzar el text.

ACTIVITATS

1.      Escull la definició de literatura que més t’hagi agradat.

2.      Quina diferència hi ha entre una definició estructural, funcional i semiòtica?

3.      Com  consideres tu que un text és literari o no ho és?

Consulta : https://peripoietikes.hypotheses.org/41

1.      Definició estructural: es caracteritza per la imitació, i emprar un llenguatge sistemàtic i autosuficient. El llenguatge com un fi en si mateix.

2.      Definició funcional: la defineixen amb relació a alguna cosa que és externa.

3.      Definició semiòtica: la literatura és una expressió concreta d’un codi.

Quan un text és literari: 

1.      Es percep l’experiència com una realitat complexa.

2.      Aquesta complexitat inclou elements sensorials, intel·lectuals i emocionals.

3.      És percebut com una experiència, no com la suma de diversos elements

4.      No es referencial. Hi ha connotacions.

Aspectes a tenir en compte:

1 1. L’art és independent. No pot ser jutjat amb els criteris de veritat o mentida. No és moral.

22.  Ficció: capacitat  literària de representar o construir un món autònom diferent del real i, sobretot, sense la voluntat de designar directament la  realitat. És ficció, però no  necessàriament falsa (versemblança). On no hi ha ficció, poques vegades hi ha literatura. Excepció l’assaig.

a.      L’historiador: descriu el que ha passat, explica les coses en particular.

b.      Literat: descriu el que podria passar. Explica les coses en universal.

c.       Filòsof: conceptes abstractes.

ACTIVITATS
1. Defineix què és un per tu un text literari. Posa'n un exemple i un altre de no-literari.

2.  MÈTODES D’ANÀLISI

A. Extrínsec: s’usa el text per conèixer l’entorn i una mica de l’autor. Es realitza mitjançant fets externs a l’obra emprant mètodes psicològics, sociològics i historicistes. Literatura com a símptoma de la realitat. Per exemple Alcover- desolació- se li moren primer la seva filla Teresa,  després  la dona, amb qui havia  tingut tres fills  .  Després del poema el seu fill Pere, i finalment  morí el seu tercer fill, Gaietà, i Maria, filla de la seva segona dona.

Mètodes extrínsecs

1.      En relació amb l’autor:

a.      Biografisme.- Explica la vida de l’autor.

b.      Psicoanàlisi.- Freud. L’obra literària es converrtei en un instrument per la sortida de l’inconscient.

2.      En relació amb el context:

a.      Marxisme  literari. Implicació social  i ideològica de l’obra. L’anàlisi de l’obra es basa en les relacions de producció econòmiques, polítiques i socials.

b.      Socioliteratura. Estableix conclusions que parteixen de la literatura com a realitat, fenomen o institució social, ja que relaciona les obres literàries i els seus creadors, la societat i el moment històric i l’orientació política.

B. Íntrínsec: analitza el text de manera formal per identificar-ne el sentit. Explica l’obra en si. La literatura com a expressió d’un sentit que crea la  forma i que percebem en ella. Alcover- es fixarà en aspetes formals:  síl·labes agudes i àtones, comparació amb altres poemes, etc. Tot els que s’analitza està al servei d’expressar la tristesa, la impotència dels esdeveniments.

Mètodes intrínsecs

1.      Formalisme rus: Forma és contingut. Intenta jutjar l’obra pel  seu contingut, deixant de banda el context, l’autor o el receptor. Intenta definir la literalitat.

2.      New Criticism, J. Crowe Ramson. USA després de la 1a GM. L’anàlisi de l’obra literària ha de ser duta a terme amb independència del context històric,  social o biogràfic. La finalitat de la crítica consisteix a definir i formalitzar els trets del llenguatge. 

ACTIVITATS 

1. Escull un dels mètodes d'anàlisi següents
 (Biografisme, Psicoanàlisi,  Marxisme  literari,   Socioliteratura,   Formalisme rus, New Criticism) i assenyala els pioners del moviment escollit, les principals idees i la repercussió que va tenir.