La noia alta i rossa, s’agafa amb la mà a la barra metàl·lica. Està contenta. Ella no és estrangera però està de vacances. El tren va carregat, la meitat turistes relaxats i amb la pell roja, i l’altra meitat persones que s’han instal·lat al Maresme els últims vint anys i que treballen a Barcelona, amb cara d’anar a treballar. La noia ociosa es fixa en una dona que s’apropa a la porta del tren però el deixa marxar. Potser sí que es creu que si espera un altre tren anirà més ampla.
Aquest el deixo passar. Ja comencen a baixar de Blanes i de Lloret, encara hauré d’anar dreta. Maleïts turistes. Són una riquesa, donen vida, però són antiestètics i empipadors. Barcelona sembla tot l’any una ciutat ocupada, i ara les riuades que descarreguen els trens de la línia 1 de rodalies. Aquest any no he vist russos. Hi ha un munt de francesos , el Maresme és una mica engavatxat. Però, siguin d’on siguin, vermells com a gambes. Aquest el deixo passar. El següent potser encara anirà més ple. Quina sort aquests, a les vuit i banyant-se a la platja. De vuit a nou és la millor hora, quan jo sóc al tren.
Bé!, el tren va mig buit. Això és la felicitat, viatjar en tren, asseguda i a la banda de mar, badar per la finestra, xafardejar pel vagó, obrir el llibre i perdre’n en les pàgines blanques esquitxades de negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada